Menu principale:
Cultura-Culture
Prima de parlar, taxi
Before speaking, shut up (and think)
Prima di parlare taci (e rifletti)
Abans de parlar calla (i reflexiona)
Chi che vol andar masa in suxo el casca par tera e 'l se rónpe el muxo
Who wants to climb too high, falls down and breaks his head
Chi vuole salire troppo in alto, cade a terra e si rompe la faccia
Qui vol pujar massa a dalt, cau a terra i es trenca el cap
Chi che vol £a noxe£a el tira £a rama, chi che vol £a fió£a el carézsa £a mama
Who wants the nut stirs the branch, who wants the daughter caresses (=flatters) her mother
Chi vuole la noce tira il ramo, chi vuole la figlia accarezza (adula) la mamma
Qui vol la nou tira (=sacseja) la branca, qui vol la filla acarícia la mare
£a raxon dei poariti l'è piéna de difeti
The reason of poor men is full of lacks
La ragione dei poveri è piena di difetti
La raó dels pobres és plena de defectes
Tuti i gode a védar i mati in piazsa, ma che no i sia de £a só razsa
Everybody enjoys himself seeing the fool in the square (=in public), when they are not of his race (=sort)
Tutti si divertono a vedere i matti in pubblico, ma che non siano della loro razza (=del loro tipo)
Tothom troba divertit veure els boigs a la plaça, però no han d'ésser de la seva raça (=del mateix tipus d'ell)
Tuti no i pol star de caxa in piazsa
Not everybody can live in the square (=centre)
Tutti non possono stare di casa (abitare) in piazza
No pas tothom pot tenir la casa a la plaça
I òmeni i xe come i me£uni: de zsento ghen'è do de buni
Men are like melons: of one hundred two of them are good
Gli uomini sono come i meloni: tra cento ce ne sono due di buoni
Els homes són com els melons: entre cents n'hi ha dos de bons
I du£uri i xe come i schei : chi che £i ga el se £i tien
Pains are like money: who has them, keeps them
I dolori sono come i soldi : chi li ha se li tiene
Els dolors són com els diners: qui els té segueix tenint-los
A chi che no 'l vol far fadighe, £a tera £a ghe produxe ortighe
To him who don't want to toil, the earth produces (only) nettles
A chi non vuole fare fatica la terra produce ortiche
Al que no vol fer esforços, la terra li produeix ortigues
I schei no i ga ganbe ma i córe
Money has no legs but runs (circulates)
I soldi non hanno gambe ma corrono
Els diners no tenen cames, però corren (circulen)
Chi che 'l va drio ai altri no 'l pasa mai davanti
Who follows the others is never ahead
Chi segue gli altri non passa mai davanti
Qui va darrera els altres no passa mai al davant
Par saver £a verità, bexogna sentir do buxiari
To know the truth you must listen to two liars
Per sapere la verità bisogna ascoltare due bugiardi
Per a conèixer la veritat s'han d'escoltar dos mentiders
Alba rósa o vento o giózsa
Red dawn, either wind or drop (=rain)
Alba rossa, o vento o goccia (=pioggia)
Alba vermella, o vent o gota (=pluja)
No se snaxa na roxa se no se strénzxe 'l spin
You can't smell a rose unless you hold the thorn
Non si annusa una rosa se non si stringe la spina
No s'olora una rosa si no s'estrenye l'espina
'Ntei mixi sensa R (Ere) £asa ndar £a dona e to' el bicére
In the months without R let the woman go and take the glass
Nei mesi senza R lascia andare la donna e prendi il bicchiere
En els mesos sensa R deixa anar la dona i agafa el got
£e be£e paro£e £e ónzxe, £e cative £e pónzxe
Fine words flatter, bad ones sting (=hurt)
Le belle parole adulano (lett. ungono), le cattive pungono
Les paraules maques afalaguen, les dolents agullonen
Val pi l'ónbra de un vecio che £a prexenzsa de un zxóvene
The shadow of an old man is more important than the presence of a young one
Vale di più l'ombra di un vecchio che la presenza di un giovane
Val més l'ombra d'un vell que la presència d'un jove
El tenpo, £e done e i siuri i fa quel che i vol £uri
The weather, the women and (rich) men do what they want
Il tempo, le donne e i signori (ricchi) fanno quello che vogliono loro
El temps, le dones i els senyors (rics) fan el que volen ells
variante: El tenpo, el cul e i siuri i fa quel che i vol £uri
The weather, the buttock and (rich) men do what they want
Il tempo, il sedere e i signori (ricchi) fanno quello che vogliono loro
El temps, el cul i els senyors (rics) fan el que volen ells.
Schei e oxe£i quando che i pasa ciape£i!
Money and cocks, when they fly by you, catch them!
Soldi e uccelli, quando passano, prenderli al volo!
Diners i pardals, quan passen agafeu'ls!
Se £e paro£e £e pagase dazsio, sarìa n’afar serio
If customs duty were to be paid for words, we would have a big trouble
Se le parole pagassero dazio, sarebbe un problema serio
Si per a les paraules es pagués la duana, hi hauria un gran problema
Bone paro£e e cativi fati, £e ingana savi e mati
Good words and bad facts, deceive wise and crazy people
Buone parole e cattivi fatti, ingannano saggi e matti
Paraules bones i fets dolents, enganyen els savis i els bojos.
De £e volte a parlar ben l’è come parlar mal.
Sometimes saying good things is as saying bad things
Certe volte parlare bene è come se si parlasse male
De vegades, parlar ben és com parlar malament
A dir buxie ghe vol bona memoria
To lie, you need a good memory
Per dire bugie è necessaria una buona memoria
Per a dir mentides es necessita bona memoria
£a paro£a no £a xe mal dita, co no £a xe mal intéxa
Words are not badly said if they are not misunderstood
Una parola non è detta male, se non è intesa male
Les paraules no són dites malament si no són mal enteses
Chi désfa el bósco e désfa el pra, el se fa dano e no ’l £o sa
Who destroys the wood(s) and the meadow(s), unconsciously damages him/herself
Chi rovina il bosco e il prato, fa un danno a sè stesso/a senza accorgersene
Qui danya el bosc i danya el prat es fa un dany a si mateix
Chi va par spini i è quei descalzsi
Those who walk on the thorns are those who have no shoes (i.e. weak people are those who encounter more difficulties)
Quelli che camminano sulle spine sono gli scalzi (quelli che camminano fra le difficoltà sono i più deboli)
Els qui marxen sobre els espins són aquells qui van descalços (els qui troben més dificultats són els més dèbils)
Gh’è piasè dì che no £ugàneghe
There are more days than sausages (there are more days to live than resources to live in the luxury)
Ci sono più giorni che salsiccie (ci sono più giorni da vivere che risorse per sopravviere lussuosamente)
Hi ha més dies que salsitxes (hi ha més dies per viure que menjar per a viure en el luxe)
Pantalon el paga par tuti
The poor one pays for every one
Il povero paga per tutti
El pobre paga per a tothom
Chi che bastóna el só cava£o el bastóna £a só scarse£a
Who hits his horse hits his own pocket (i.e. damages him/herself)
Chi bastona il proprio cavallo bastona le proprie tasche (fa danno a se stesso/a)
Qui pega el seu cavall pega la seva propia butxaca (es danya a si mateix)
No se pol mìa far cagar i àxeni par forzsa
You cannot persuade/force a donkey to shit
Non si può far cacare un asino per forza
No es pot pas convènçer un ase a cagar
Tanto tóca a chi (che) roba, come a chi (che) tien el saco
The same sentence to him who steals and to him who holds the sack
La stessa pena tocca a chi ruba e a chi mantiene il sacco
La mateixa punició tant per al qui roba, com per al qui té el sac
Ancuo’ val piasè i schei de £a virtù
Nowadays, money is more important than virtue
Oggi valgono più i soldi della virtù
Avui els diners valen més que la virtut
Menu di sezione: