Menu principale:
Cultura-Culture > Poexie e Racunti
(Parlada e grafia orixinaria de l'autor)
(Amalia Motta)
(Vèneto - Parlade Vènete Unificàe)
(L-tajà fra voca£i ; £e voc. fina£i "-o / -e " £e pol èser mute
anca se scrite: tuto=tut'...note=not' ; s /x -zs /zx rego£arixàe)
L' albaro rosa
Estasià
Ùda ‘na spece
De magia,
Come fioea
De l’aria
Come coeonba
In sospension
Me trovo soevà
Pa’ mirar
L’esplosion
De fiori rosa
Del persegaro
Che ciapà da ‘na smania
De abondansa
In ‘sti dì ghi ‘na fabricà
‘na montagna.
Albaro rosa
Custode
De ‘na regola de vita:
no’ te fè mai tardi
pa’ vigner contarme
in ogni primavera
fiabe de miracoi
pa’ fornirme
un pensar che me lassa
come puea inmagà
a rinovar domande
e maraveja.
L'àlbaro roxa
Estaxià
Ùda na spece
De magia,
Come fiola
De l’aria
Come colónba
In sospension
Me tróvo solevà
Pa’ mirar
L’esploxion
De fiori roxa
Del persegaro
Che ciapà da na smania
De abondanzsa
In ‘sti dì ghin’à fabricà
na montagna.
Àlbaro roxa
Custode
De na règola de vita:
no te fe mai tardi
pa’ vigner contarme
in ogni primavera
fiabe de miracoli
pa’ fornirme
un pensar che me lasa
come puea inmagà
a rinovar domande
e maravéja.
Menu di sezione: